1 Fill meu, si et proposes de servir el Senyor,
prepara’t per a la prova.
2 Redreça el teu cor, sigues valent
i no t’espantis en els moments difícils.
3 Agafa’t al Senyor, no te n’apartis,
que a la fi de la vida seràs enaltit.
4 Accepta tot el que et pugui venir
i sigues pacient quan et vegis humiliat;
5 perquè, com en el foc es prova l’or,
en la fornal de la humiliació són provats els escollits.
En les malalties i en la pobresa, fes confiança a Déu.
6 Confia en Déu i ell t’ajudarà,
ves pel camí dret i espera en ell.
7 Vosaltres que venereu el Senyor, compteu que és misericordiós;
no us allunyeu d’ell, no fos cas que caiguéssiu.
8 Vosaltres que venereu el Senyor, confieu en ell:
segur que no perdreu la vostra recompensa.
9 Vosaltres que venereu el Senyor, espereu els seus dons,
que són l’amor i el goig sense fi.
La recompensa que ell dona és la joia eterna.
10 Fixeu-vos en les generacions antigues i reflexioneu:
¿Hi ha algú que hagi confiat en Déu i hagi quedat confós?
¿Hi ha algun fidel del Senyor que hagi estat abandonat?
¿Algú ha invocat el Senyor i ell no n’ha fet cas?
11 Vosaltres sabeu que el Senyor és compassiu i benigne,
perdona els pecats i salva a l’hora de la tribulació.
12 Ai dels homes de cor acovardit i mans sense vigor,
gent pecadora que porta una doble vida!
13 Ai de l’home que defalleix
perquè no té confiança en Déu:
Déu no el protegirà!
Salm 37,3-4.18-19.27-28.39.40.
3 Confia en el Senyor i fes el bé;
habitaràs en el país, hi viuràs segur.
4 Que sigui el Senyor la teva delícia:
ell et donarà el que desitja el teu cor.
18 El Senyor vetlla per la vida dels honrats:
posseiran eternament la seva herència.
19 No s’hauran d’avergonyir en anys dolents,
en temps de fam l’aliment no els faltarà.
27 Decanta’t del mal i fes el bé,
i habitaràs en una casa per sempre;
28 perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
39 És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
40 El Senyor els ajuda i els allibera,
els allibera dels malvats i els salva,
perquè en ell es refugien.
Mc 9,30-37.
30 Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
32 Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. 35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
36 Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
37 —Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
