6 Aquella nit havia estat anunciada per endavant als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat. 7 El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics. 8 I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9 Els sants hereus d’una nissaga de justos oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.
Salm 33, 1 i 12. 18-20. 22.
1 Justos, aclameu el Senyor;
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
el poble que ell ha escollit per heretat.
18 Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
19 ell rescata de la mort la seva vida
i els retorna en temps de fam.
20 La nostra ànima es deleix pel Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en tu.
He 11,1-2.8-19.
1 La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. 2 Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni.
8 Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al lloc que havia de rebre en herència. Abraham sortí sense saber on anava. 9 Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. 10 És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.
11 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa. 12 Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.
13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra. 14 Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pàtria. 15 I no es refereixen a la pàtria d’on havien sortit, perquè sempre haurien tingut l’ocasió de tornar-hi. 16 Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyeix d’anomenar-se el seu Déu, ja que els ha preparat una ciutat.
17 Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, tot i que havia rebut les promeses 18 i li havia estat dit: La descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. 19 Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.
Lc 12,32-48.
32 »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38 Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així.
39 »Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
41 Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
42 El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.
47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.
