1 Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra. No us feu idees falses del Senyor. Cerqueu-lo amb cor sincer. 2 Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d’ell, es manifesta als qui se’n fien. 3 El pensament tortuós separa de Déu, el qual fa callar amb el seu poder els insensats que gosen provocar-lo. 4 La Saviesa no té accés en una ànima malvada, no habita en un cos esclau del pecat. 5 En efecte, el Sant Esperit que instrueix l’home fuig de l’engany, s’aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l’error.
6 La Saviesa és un esperit amic de l’home, però no deixa sense càstig els llavis blasfems. Perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu. 7 L’Esperit del Senyor omple l’univers; ell, que ho té tot a la mà, coneix els llenguatges dels homes.
Salm 139,1-10.
1 Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
2 saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco.
Descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
3 veus si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
4 Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
5 M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
6 El teu saber és tan admirable que em supera;
és tan elevat que no puc abastar-lo.
7 On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva mirada?
8 Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo.
9 ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora?
¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar?
10 També allà la teva mà em guiaria,
també allà em sostindries.
Lc 17,1-6.
1 Jesús digué als seus deixebles:
—Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! 2 Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. 3 Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. 4 I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar.
5 Llavors els apòstols digueren al Senyor:
—Augmenta’ns la fe.
6 Ell va respondre:
—Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.
