12 Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. 13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. 14 Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. 15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà, Pare!» 16 Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. 17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
Salm 68,2 i 4.6-7ab.20-21.
2 Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin,
que fugin davant d’ell els qui el detesten.
4 Que els justos s’alegrin, que exultin,
que davant de Déu saltin d’alegria.
6 Déu és pare dels orfes i defensor de les viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
7 Déu dona casa als desemparats,
allibera els captius que venen enmig de cants.
20 Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens duu als braços,
el Déu salvador nostre.
21 Per a nosaltres és el Déu que salva;
és el Senyor Déu qui fa sortir de la mort.
Lc 13,10-17.
10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. 11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
—Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
13 Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
—Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte.
15 El Senyor li contestà:
—Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador? 16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.
