¹ Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, ² perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. ³ Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana ⁴ perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. ⁵ Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. ⁶ Les passions terrenals porten a la mort, mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. ⁷ I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. ⁸ Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
    ⁹ Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. ¹⁰ Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dona la vida, gràcies a la justícia salvadora. ¹¹ I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Salm 24, 1-6.

  ¹ És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
    ² Ell li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.

    ³ Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?

    ⁴ El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d’enganyar.
    ⁵ Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que el salva.
    ⁶ Aquest és el poble que el cerca,
que cerca el teu rostre, Déu de Jacob.

Lc 13,1-9.

  ¹ Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. ² Jesús els respongué:
—¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? ³ Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. ⁴ I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? ⁵ Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

    ⁶ I va afegir aquesta paràbola:
—Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. ⁷ Llavors digué al qui li menava la vinya:
»—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?
    ⁸ »Ell li respongué:
»—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, ⁹ a veure si dona fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.