20 Davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. 21 Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès. 22 Per això també hi ha escrit: Li ho comptà com a justícia. 23 I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell, 24 sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrà en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, 25 que fou entregat per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos.
Salm Lc 1,69-75.
69 El Senyor fa que s’aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
70 com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes:
71 ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal.
72 Ha mostrat així el seu amor als nostres pares,
s’ha recordat de l’aliança santa
73 que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, 74 sense por,
lliures dels enemics, li donem culte,
75 amb santedat i justícia, tota la vida.
Lc 12,13-21.
13 Un d’entre la gent digué a Jesús:
—Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.
14 Ell li respongué:
—Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres?
15 Aleshores digué a la gent:
—Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
—A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” 18 I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. 19 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.”
20 »Però Déu li digué:
»—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
