4 Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència 5 i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
—Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment!
6 Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. 7 El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
—Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble, 8 i el Senyor li respongué:
—Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
9 Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida.
Salm 78, 1-2.34-38.
1 Escolta, poble, el meu ensenyament,
estigues atent a les meves paraules.
2 Els meus llavis es valdran de paràboles,
aclariré enigmes del temps antic.
34 Quan els feria, ells el cercaven,
es convertien i tornaven a Déu.
35 Es recordaven de Déu, la seva roca,
del Déu altíssim, el seu redemptor.
36 Però no eren més que afalacs,
mentida davant d’ell a flor de llavis;
37 els seus cors no eren constants,
eren cors infidels a l’aliança.
38 Ell, que és tot misericòrdia,
els perdonava la culpa i no els destruïa,
refrenava constantment el seu rigor,
no els mostrava tot el seu enuig.
Fl 2,6-11.
6 Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
7 sinó que es va fer no res:
prengué la condició de servent
i es feu semblant als homes.
Essent humà el seu aspecte,
8 s’abaixà
i es feu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
9 Per això Déu l’ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
10 perquè en el nom de Jesús
tothom s’agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
11 i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
Jo 3,13-17.
13 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. 14 I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, 15 perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. 16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
