4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn! 5 Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! 6 Però ara estem decaiguts; aquí no hi ha res, no veiem més que el mannà.»
7 El mannà era semblant a les llavors de coriandre i tenia l’aspecte de la resina de bdel·li. 8 El poble es dispersava per recollir-lo; després el molien o el picaven al morter, el coïen a l’olla o en feien coques que tenien gust de coques pastades amb oli. 9 A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, hi queia també el mannà.
10 Moisès va sentir que el poble es planyia, família per família, cadascú a l’entrada de la seva tenda. El Senyor es va indignar molt, però Moisès es disgustà 11 i digué al Senyor:
—Jo soc el teu servent: per què em maltractes? Per què no em concedeixes el teu favor i em carregues amb el pes de tot aquest poble? 12 Que potser soc jo qui l’he concebut o l’he infantat, perquè em diguis: “Porta’l al pit, com una dida la criatura, cap al país que vaig prometre als seus pares”? 13 D’on trauré carn per a repartir-la a tot aquest poble que em ve planyent-se i exigint-me que li’n doni per menjar? 14 Jo no puc portar tot sol la càrrega de tot aquest poble: és superior a les meves forces. 15 Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort.
Salm 81,12-17.
12 »Però el meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi,
13 i els abandono al seu cor endurit,
al grat dels seus capricis.
14 »Tant de bo que el meu poble m’escoltés!
Tant de bo que Israel seguís els meus camins!
15 En un instant jo venceria els seus enemics,
giraria la mà contra els seus opressors.
16 »Els qui detesten el Senyor se li sotmetrien,
fora aquest el seu destí per sempre.
17 L’alimentaria amb la flor del blat,
el saciaria amb la mel de les roques.»
Mt 14,13-21.
13 Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
15 Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17 Ells li diuen:
—Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué:
—Porteu-me’ls aquí.
19 Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. 21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.
