13 Vosaltres parleu durament contra mi. Us ho dic jo, el Senyor. I encara repliqueu: «Què hem dit contra tu?» 14 Doncs bé, això és el que afirmeu: «No val la pena de servir Déu. Què n’hem tret, d’observar el que ell manava i de lamentar-nos davant el Senyor de l’univers? 15 Nosaltres més aviat tenim per feliços els insolents: els qui fan el mal prosperen, i fins els qui posen Déu a prova s’escapen del seu càstig.»
16 Però llavors els qui creuen en el Senyor s’ho han parlat entre ells. El Senyor els ha escoltat i ha sentit què deien. Ha quedat escrit en un llibre, perquè davant el Senyor hi hagués constància dels qui creuen en ell i reverencien el seu nom.
17 El Senyor de l’univers diu: Seran meus el dia que ara preparo, els prendré com la meva heretat preferida. Seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que li és fidel. 18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel. 19 Ja arriba aquell dia que abrusa com un forn. Tots els insolents i els qui fan el mal seran com palla: aquell dia, que ja s’acosta, els incendiarà i no en quedarà ni l’arrel ni un bri. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers.
20 En canvi, per a vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus raigs us guariran.
Salm 1,1-2a.3-4 i 6.
1 Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu en companyia dels descreguts;
2 estima de cor la Llei del Senyor.
3 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua:
dona fruit quan n’és el temps,
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.
4 No serà aquesta la sort dels injustos:
seran com la palla escampada pel vent.
6 El Senyor coneix el camí dels justos,
però el camí dels malvats acaba malament.
Lc 11,5-13.
5 Jesús els digué:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, 6 que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, 7 segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” 8 Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
9 »I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. 10 Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. 11 Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? 12 I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? 13 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.
