11 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, ja que donaven culte als Baals. 12 Abandonaven el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, seguien altres déus, els dels pobles veïns, i els adoraven. Tot això va provocar la indignació del Senyor. 13 Després que abandonaren el Senyor per donar culte al déu Baal i les Astartes, 14 el Senyor es va irritar contra Israel i els lliurà al pillatge dels bandits, que els deixaren en la misèria. També els va posar en mans dels enemics del voltant, sense que els israelites poguessin resistir-los. 15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor es girava contra ells, tal com els havia dit i jurat. Israel es trobava en una situació de greu perill. 16 Llavors el Senyor els enviava jutges que alliberaven els israelites de les mans dels qui saquejaven el país. 17 Però els israelites no feien cas dels seus jutges: tornaven a prostituir-se amb altres déus i els adoraven. Aviat s’allunyaven del camí seguit pels seus pares, que havien obeït els manaments del Senyor: ells no els imitaven. 18 Cada vegada que el Senyor els enviava un jutge, el Senyor era amb ell i, mentre el jutge vivia, alliberava Israel dels seus enemics; perquè el Senyor s’apiadava dels israelites, que gemegaven sota els maltractaments dels seus opressors. 19 Però tan bon punt moria el jutge, tornaven a corrompre’s, pitjor encara que els seus pares, seguint altres déus, adorant-los i donant-los culte. No s’apartaven de les seves males accions ni del seu comportament rebel.
Salm 106,34-37.39-40.43ab i 44.
34 No van exterminar els pobles cananeus,
no compliren l’ordre del Senyor;
35 es van emparentar amb els pagans
i es contagiaren dels seus costums.
36 Van donar culte als seus ídols,
van caure en els seus paranys;
37 arribaren a immolar als dimonis
els propis fills i les pròpies filles.
39 Es deshonraren amb els seus costums,
es prostituïren amb el seu obrar.
40 El Senyor es va arborar contra el seu poble
i sentí fàstic de la seva heretat.
43 Quantes vegades el Senyor els alliberà!
Però ells s’obstinaven a ser rebels.
44 Quan el Senyor va sentir el seu plany
es va fixar en la seva desgràcia.
Mt 19,16-22.
16 Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:
—Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?
17 Jesús li digué:
—Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.
18 Ell li preguntà:
—Quins?
Jesús respongué:
— No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, 19 honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.
20 El jove li va dir:
—Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?
21 Jesús li respongué:
—Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22 Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
