14 »Reverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares adoraven quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates i a Egipte, i adoreu tan sols el Senyor. 15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor!
16 El poble respongué:
—Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! 17 El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d’Egipte, la terra on érem esclaus; és ell qui va fer, davant els nostres ulls, aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar. 18 El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest país. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu.
19 Josuè va replicar:
—No sereu capaços d’adorar el Senyor. Ell és un Déu sant, és el Déu-gelós. No consentirà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Si l’abandonàveu per adorar déus estrangers, ell se us posaria en contra i us faria mal fins a exterminar-vos, després d’haver estat bo amb vosaltres.
21 El poble respongué:
—De cap manera! Nosaltres volem adorar el Senyor!
22 Josuè va insistir:
—Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per adorar-lo.
Ells van afirmar:
—En som testimonis.
23 Josuè digué llavors:
—Doncs ara desfeu-vos dels déus estrangers que encara teniu entre vosaltres i adheriu-vos de tot cor al Senyor, Déu d’Israel.
24 El poble va respondre:
—Adorarem el Senyor, el nostre Déu, i l’obeirem.
25 Aquell dia, a Siquem, Josuè va comprometre el poble en una aliança amb el Senyor. Li donà unes lleis i unes prescripcions, 26 i les va escriure en el llibre de la Llei de Déu. Després va prendre una gran pedra i la plantà sota l’alzina del santuari del Senyor. 27 Llavors digué a tot el poble:
—Aquesta pedra ens servirà de testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni, perquè mai no mentiu al vostre Déu.
28 Josuè va acomiadar el poble, i cadascú se’n tornà a la seva heretat.
29 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys.
Salm 16,1-2 i 5.7-11.
1 Guarda’m, Déu meu,
en tu trobo refugi.
2 Dic al Senyor: «Ets el meu Déu!
Ningú com tu no em fa feliç.»
5 Senyor, heretat meva i calze meu,
tu m’has triat la possessió.
7 Beneït sigui el Senyor, que em dona seny;
fins a les nits instrueix el meu cor.
8 Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts,
no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.
11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
a la teva dreta, delícies per sempre.
Mt 19,13-15.
13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué:
—Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
15 I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
