7 Això diu el Senyor:
Crideu d’alegria pel poble de Jacob,
celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l’aclamació dient:
“Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d’Israel!”
8 Jo els faré tornar del país del nord,
els aplegaré des de l’extrem de la terra.
Entre ells hi haurà els cecs i els coixos,
l’embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
9 Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d’aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo soc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»
Salm 126,1-6.
1 Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.
2 La nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits de goig i de rialles.
Els altres pobles es deien:
«El Senyor obra en ells meravelles.»
3 El Senyor obra meravelles en nosaltres,
amb quin goig ho celebrem!
4 Renova la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
5 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.
6 Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes.
He 5,1-6.
1 Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. 2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. 3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. 4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat. 6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.
Mc 10,46-52.
46 Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. 47 Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
—Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tingues pietat de mi!
49 Jesús s’aturà i digué:
—Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
—Coratge! Aixeca’t, que et crida.
50 Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà:
—Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
— Rabuní, fes que hi vegi.
52 Jesús li digué:
—Ves, la teva fe t’ha salvat.
A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.
