1 El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué:
2 —Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré.
3 Jonàs, tal com el Senyor li havia ordenat, va anar-se’n a Nínive. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la sencera. 4 Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant:
—D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda!
5 Els habitants de Nínive van fer cas de Déu; tots, rics i pobres, decidiren de proclamar un dejuni i es vestiren amb roba de sac. 6 Quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del tron, es tragué el mantell reial, es cobrí amb roba de sac i s’assegué a la cendra. 7 I va fer pregonar per la ciutat:
«Decret del rei i dels seus consellers. Que els homes i els animals, bestiar gros i petit, no mengin res; que els animals no pasturin i que ningú no els abeuri. 8 Que homes i bèsties es cobreixin amb roba de sac i invoquin Déu amb totes les seves forces. Que tothom abandoni el mal camí i les accions violentes. 9 Qui sap si Déu es repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!»
10 Déu va veure que de fet havien renunciat al seu mal camí. Llavors li va saber greu de fer-los el mal que havia anunciat, i se’n va desdir.
Salm 130,1-4ab.7-8.
1 Des de l’abisme et crido, Senyor;
2 Senyor, escolta el meu clam.
Escolta, estigues atent
al meu clam que et suplica.
3 Si tinguessis en compte les culpes,
Senyor, qui es podria sostenir?
4 Però és molt teu donar el perdó;
per això mereixes que et venerin.
7 Israel, espera en el Senyor.
Perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
8 És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.
Lc 10, 38-42.
38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40 Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:
—Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41 El Senyor li va respondre:
—Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.
