² —Ves a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.
    ³ Però Jonàs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobà un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presència del Senyor.
    ⁴ Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s’havia de partir. ⁵ Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la càrrega al mar.
Mentrestant Jonàs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. ⁶ Se li va acostar el capità i li va dir:
—Què fas tu dormint? Aixeca’t i clama al teu déu! Potser es recordarà de nosaltres i no morirem.
    ⁷ Els mariners es van dir entre ells:
—Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d’aquesta desgràcia.
Van treure sorts, i la sort va designar Jonàs. ⁸ Llavors li digueren:
—Així tu ets el culpable! Què t’hi porta, aquí? D’on vens? Quin és el teu país? A quin poble pertanys?
    ⁹ Jonàs respongué:
—Soc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra.
    ¹⁰ I un cop Jonàs els va haver explicat que fugia de la presència del Senyor, el pànic s’apoderà d’aquells homes, que li digueren:
—Com és que has fet això!
    ¹¹ Mentrestant el mar s’enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar:
—Què hem de fer amb tu perquè el mar es calmi?
    ¹² Ell respongué:
—Tireu-me al mar, i el mar es calmarà. Reconec que aquesta gran tempestat s’ha aixecat contra vosaltres per culpa meva.
    ¹³ Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; però no podien, perquè el mar s’enfurismava cada vegada més. ¹⁴ Llavors van pregar al Senyor:
—Ah, Senyor, no ens enviïs la mort perquè ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d’un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols.
    ¹⁵ Els mariners, doncs, agafaren Jonàs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria. ¹⁶ Llavors es va apoderar d’aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences.

  ¹ El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits.
    ¹¹ Després el Senyor va ordenar al peix que vomités Jonàs a la platja.

Salm Jn2,3-5.8.

 ³ —Enmig del perill he clamat al Senyor,
i ell m’ha respost.
Des de l’entranya de la mort he cridat auxili,
i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
    ⁴ »M’havies llançat als mars profunds,
m’engolien les aigües abismals,
els teus rompents i les teves onades
em passaven pel damunt.
    ⁵ I em deia:
Senyor, m’has apartat de la teva presència.
Oh, si pogués tornar a veure
el teu sant temple!
    ⁸ Quan la meva vida defallia,
m’he recordat de tu, Senyor.
T’ha arribat la meva pregària,
ha arribat al teu sant temple.

Lc 10,25-37.

 ²⁵ Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
    ²⁶ Jesús li digué:
—Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
    ²⁷ Ell va respondre:
— Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
    ²⁸ Jesús li digué:
—Has respost bé: fes això i viuràs.
    ²⁹ Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
—I qui són els altres que haig d’estimar?
    ³⁰ Jesús va contestar dient:
—Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. ³¹ Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. ³² Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
    ³³ »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. ³⁴ S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. ³⁵ L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
»—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
    ³⁶ »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
    ³⁷ Ell respongué:
—El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
—Ves, i tu fes igual.