9 La seva posteritat serà cèlebre entre les nacions,
serà famosa entre els pobles la seva nissaga.
Tothom qui els vegi reconeixerà
que són un poble beneït pel Senyor.
10 Aclamo el Senyor ple de goig,
la meva ànima celebra el meu Déu,
que m’ha mudat amb vestits de salvació,
m’ha cobert amb un mantell de justícia,
com el nuvi coronat amb la diadema,
com la núvia adornada amb joiells.
11 Com la terra fa créixer la brotada
i el jardí fa germinar la llavor,
el Senyor Déu farà germinar la justícia i la lloança davant de tots els pobles.
Salm 1S 2,1.4-8.
1 Després Anna va pregar així:
—Celebro de tot cor el Senyor,
alço el meu front gràcies a ell.
La meva boca es riu dels enemics,
soc feliç perquè ell m’ha salvat.
4 L’arc dels valents s’esmicola,
mentre els covards s’armen de valor.
5 S’han de guanyar el pa els qui anaven tips,
mentre el mengen sense esforç els famolencs.
La dona estèril infanta set fills,
mentre decau la qui era fecunda.
6 És el Senyor qui dona mort o vida,
qui fa baixar al país dels morts o en treu fora.
7 És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix.
8 Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos
i donar-li possessió d’un soli gloriós.
El Senyor sosté els fonaments de la terra,
damunt d’ells ha assentat el món.
Lc 2,41-51.
41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. 44 Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué:
—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
49 Ell els respongué:
—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?
50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.
51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.
