1 L’any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. 2 Uns serafins l’assistien. 3 Cridaven l’un a l’altre:
—Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
4 El ressò d’aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s’omplia de fum. 5 Jo vaig dir:
—Ai de mi! Estic perdut!
Jo, que soc un home de llavis impurs
i visc enmig d’un poble de llavis impurs,
he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers!
6 Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l’altar. 7 Em va tocar la boca i digué:
—Ara que això ha tocat els teus llavis,
ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat.
8 Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
—Qui hi enviaré?
Qui ens hi anirà?
Li vaig respondre:
—Aquí em tens. Envia-m’hi.
Salm 138,1-5.7c-8.
1 T’enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.
2 Em prosterno davant el santuari
i dono gràcies al teu nom,
perquè estimes i ets fidel:
les teves paraules sobrepassen
la teva anomenada.
3 Sempre que t’invocava, m’has escoltat,
has enfortit la meva ànima.
4 Quan sentin, Senyor, les teves paraules,
tots els reis de la terra et lloaran
5 i celebraran el teu obrar dient:
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor!
7 La teva dreta em salva.
8 Que el Senyor continuï afavorint-me.
El teu amor, Senyor, perdura eternament:
no abandonis l’obra de les teves mans.
1C 15,1-11.
1 Us recordo, germans, l’evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, 2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. 3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut:
Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures,
4 i fou sepultat;
ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures,
5 i s’aparegué a Cefes i després als Dotze.
6 Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. 7 Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. 8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi. 9 Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l’Església de Déu. 10 Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu en mi. 11 Així, doncs, tant si soc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.
Lc 5,1-11.
1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.
4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:
—Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
5 Simó li respongué:
—Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes.
6 Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
—Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador!
9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10 i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
—No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
