13 «El meu servent triomfarà,
serà enlairat, enaltit, posat molt amunt.
14 Així com tothom s’horroritzava de veure’l
—ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home
i no tenia res d’humana la seva presència—,
15 així també ell purificarà tots els pobles.
Els reis no sabran què dir,
quan veuran allò que mai no s’havia contat
i comprendran allò que mai no havien sentit.»
1 Qui pot creure allò que hem sentit?
A qui s’ha revelat la potència del braç del Senyor?
2 El servent ha crescut davant d’ell com un rebrot,
com una soca que reviu en terra eixuta.
No tenia figura ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
3 Era menyspreat, rebuig entre els homes,
home fet al dolor i acostumat a la malaltia.
Semblant a aquells que ens repugna de mirar,
el menyspreàvem i el teníem per no res.
4 De fet, ell portava les nostres malalties
i havia pres damunt seu els nostres dolors.
Nosaltres el teníem per un home castigat
que Déu assota i humilia.
5 Però ell era malferit per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
6 Tots anàvem com ovelles disperses,
cadascú seguia el seu camí;
però el Senyor ha carregat damunt d’ell
les culpes de tots nosaltres.
7 Quan era maltractat,
s’humiliava i no obria la boca.
Com els anyells portats a matar
o les ovelles mentre les esquilen,
ell callava i ni tan sols obria la boca.
8 L’han empresonat i condemnat, se l’han endut.
I qui es preocupa de la seva sort?
L’han arrencat de la terra dels vivents,
l’han ferit de mort per les infidelitats del meu poble.
9 L’han sepultat amb els malfactors,
l’han enterrat entre els opulents,
a ell que no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.
10 El Senyor s’ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes,
veurà una descendència, viurà llargament:
per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
11 «El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima,
veurà la llum i se’n saciarà;
ell, que és just, farà justos tots els altres,
perquè ha pres damunt seu les culpes d’ells.
12 Per això els hi dono tots en possessió,
i tindrà per botí una multitud,
perquè s’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort
i ha estat comptat entre els malfactors.
Ell ha portat damunt seu els pecats de tots
i ha intercedit per les seves infidelitats.»
Salm 40, 6ab.9bc.10.11ab.
6 Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!
9 Déu meu, la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
10 Anuncio amb goig la salvació
davant de tota l’assemblea.
No puc deixar d’anunciar-la;
prou que ho saps, Senyor.
11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor;
he fet conèixer que ets fidel i salvador.
Lc 22,14-20.
14 Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols 15 i els digué:
—Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! 16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
17 Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí:
—Preneu això i repartiu-vos-ho, 18 perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
19 Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
—Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
20 I, havent sopat, feu igualment amb la copa, tot dient:
—Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres.
