6 En aquesta muntanya,
el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes.
7 Farà desaparèixer en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
8 engolirà per sempre la mort.
El Senyor Déu
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
9 Aquell dia diran:
«Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat.»
Salm 103,8 i 10. 13-18.
8 «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»
10 No ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
13 Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
14 perquè sap de quin fang ens va formar
i es recorda que som pols.
15 La vida de l’home dura com l’herba,
floreix com la flor dels camps:
16 desapareix quan hi passa la ventada
i ni es coneix el lloc on era.
17 Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s’estén als fills dels fills
18 si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.
Rm 14,7-12.
7 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: 8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, 9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu. 11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu. 12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
Mt 25,31-46.
31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.
37 »Llavors els justos li respondran:
»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40 »El rei els respondrà:
»—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
