7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió. 8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, 9 i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.
Salm 31,2-6.15-16.20.
2 En tu, Senyor, m’emparo;
que mai no quedi confós.
Per la teva bondat, treu-me del perill;
3 escolta’m, no triguis a alliberar-me.
Sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
4 Per a mi ets penyal i plaça forta;
encamina’m, guia’m per amor del teu nom,
5 treu-me del llaç que m’han parat,
ets tu qui em defensa.
6 A les teves mans confio el meu esperit;
Senyor, Déu fidel, tu m’has rescatat.
15 Però jo confio tan sols en tu, Senyor,
et dic: «Ets el meu Déu,
16 tens a les mans el meu destí.»
Allibera’m de la mà dels enemics,
de tots els meus perseguidors.
20 Que n’és, de gran, la felicitat
que has reservat als qui et veneren!
La dones als qui en tu s’emparen,
i tothom ho pot veure.
Jo 19,25-27.
25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
