2 Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m’escoltaràs,
clamaré contra el violent
i no em salvaràs?
3 Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l’opressió,
mentre jo he de presenciar destruccions i violències?
Pertot esclaten processos i baralles.
2 El Senyor m’ha respost així:
«Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes
perquè es pugui llegir sense entrebancs.
3 No és encara el moment que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà.
Espera-ho, si és que triga;
segur que vindrà sense retard.
Salm 95,1-2.6-9.
1 Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
2 presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb cants de goig.
6 Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.
7 Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.
Tant de bo que avui escolteu la seva veu:
8 «No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
9 quan van posar-me a prova els vostres pares,
quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres.
2Tm 1,6-8.13-14.
6 Et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans. 7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny. 8 Per tant, no t’avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.
13 Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb la fe i l’amor que hi ha en Jesucrist. 14 Guarda el valuós dipòsit de la fe, amb l’ajut de l’Esperit Sant que habita en nosaltres.
Lc 17,5-10.
5 Els apòstols digueren al Senyor:
—Augmenta’ns la fe.
6 Ell va respondre:
—Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria.
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8 ¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”
