9 El Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:
—On ets?
10 Ell li va respondre:
—He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.
11 El Senyor-Déu li replicà:
—Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?
12 L’home va respondre:
—La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.
13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:
—Per què ho has fet, això?
Ella va respondre:
—La serp m’ha enganyat i n’he menjat.
14 El Senyor-Déu va dir a la serp:
—Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs damunt el ventre i menjaràs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
20 L’home va donar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Salm 87,1-7.
1 El Senyor li ha posat els fonaments
a les muntanyes santes
2 i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
3 S’han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
4 «Compto entre els qui em coneixen
Rahab i Babilònia.
Filistea, Tir i Etiòpia,
tots hi han nascut.»
5 Diran de Sió:
«Aquest i aquell altre, tots en són fills.
És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada.»
6 El Senyor escriu en el registre dels pobles:
«Tots hi han nascut.»
7 I exclamen cantant i dansant:
«De tu brollen, Sió, totes les meves fonts!»
Jo 19,25-34.
25 S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26 Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
27 Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
28 Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
—Tinc set.
29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
—Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua.
