15 A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
—Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable.
16 Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
17 Un cop fora, li van dir:
—Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
18 Lot els va dir:
—No, senyor meu! 19 Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré. 20 Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida.
21 Ell li va respondre:
—Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. 22 Corre, ves a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
Per això la ciutat es diu Sóar.
23 Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, 24 i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. 25 Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació. 26 La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
27 Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor. 28 Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
29 Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
Salm 26,2-3.9-12.
2 Examina’m, Senyor, posa’m a prova,
depura’m al foc el cor i les entranyes.
3 Tinc davant els ulls el teu amor,
obro d’acord amb la teva veritat.
9 No em comptis entre els pecadors,
entre els homes que cometen crims de sang;
10 a les seves mans hi ha males intencions,
la seva dreta és plena de suborns.
11 És honrat el meu camí;
compadeix-te de mi, allibera’m.
12 Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit.
Mt 8,23-27.
23 Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. 24 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. 25 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
—Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!
26 Ell els diu:
—Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. 27 Aquells homes, admirats, deien:
—Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
