¹⁸ Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se. ¹⁹ Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»
    ²⁰ Llavors el Senyor digué a Abraham:
—El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu, el seu pecat. ²¹ Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
    ²² Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell. ²³ Llavors Abraham s’acostà i digué:
—¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? ²⁴ Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? ²⁵ Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
    ²⁶ El Senyor va respondre:
—Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.
    ²⁷ Abraham va insistir:
—Goso parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. ²⁸ Suposem que, per a arribar a cinquanta justos, en faltessin cinc. ¿Per aquests cinc, destruiries tota la ciutat?
El Senyor li va dir:
—No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.
    ²⁹ Abraham va tornar a parlar:
—Suposem que només n’hi hagués quaranta.
El Senyor va respondre:
—No ho faria, per consideració a aquests quaranta.
    ³⁰ Abraham va continuar:
—Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo. Suposem que només n’hi hagués trenta.
El Senyor respongué:
—No ho faria si n’hi trobava trenta.
    ³¹ Abraham va insistir:
—Goso parlar encara al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.
El Senyor va respondre:
—No la destruiria, per consideració a aquests vint.
    ³² Abraham insistí novament:
—Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada. Suposem que només n’hi hagués deu.
El Senyor li respongué:
—No la destruiria, per consideració a aquests deu.
    ³³ Quan acabà de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà, i Abraham se’n tornà al lloc on vivia.

Salm 103, 1-4.8-11.

   ¹ Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
    ² Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

    ³ Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
    ⁴ rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable.
    ⁸ «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»
    ⁹ No acusa sense fi
ni es manté irritat per sempre;
    ¹⁰ no ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
    ¹¹ El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.

Mt 8,18-22.

 ¹⁸ Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. ¹⁹ Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué:
—Mestre, et seguiré arreu on vagis.
    ²⁰ Jesús li respon:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
    ²¹ Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
    ²² Jesús li respon:
—Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.