1 Sarai, la muller d’Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar. 2 Sarai digué a Abram:
—Mira, el Senyor m’ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.
Abram va acceptar la proposta. 3 Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia. 4 Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Però quan ella s’adonà que esperava un fill, ja no va respectar més la seva mestressa. 5 Sarai va protestar al seu marit:
—Tu ets el responsable d’aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!
6 Abram li va respondre:
—L’esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé.
Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagué de fugir. 7 L’àngel del Senyor la va trobar al desert, vora un pou d’aigua que hi ha al camí de Xur, 8 i li preguntà:
—Agar, esclava de Sarai, d’on vens i on vas?
Ella respongué:
—Fujo de la meva mestressa Sarai.
9 L’àngel del Senyor li va manar:
—Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.
10 I l’àngel del Senyor va afegir:
—Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la.
11 Li digué encara:
—Tindràs un fill i li posaràs el nom d’Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. 12 Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans.
15 Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d’Ismael. 16 Abram tenia vuitanta-sis anys quan Agar li va infantar Ismael.
Salm 106,1-5.
1 Al·leluia!
Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 ¿Qui pot contar les proeses del Senyor
i proclamar les seves lloances?
3 Feliços els qui observen el dret
i obren amb justícia en tot moment.
4 Recorda’t de nosaltres, Senyor,
per la benvolença que mostres al teu poble,
visita’ns, vine a salvar-nos.
5 Fes que veiem feliços els teus elegits,
que ens alegrem amb l’alegria del teu poble
i ens gloriem amb la teva heretat.
Mt 7,21-29.
21 »No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?” 23 Llavors jo els diré clarament: “No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”
24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
28 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
