32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. 33 Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
34 Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, 35 i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
Salm 118,1-4.16-18.22-24.
1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
3 Que respongui la casa d’Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
4 Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.
16 La dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.
17 No moriré, viuré encara,
per contar les obres del Senyor.
18 El Senyor m’ha colpit molt durament,
però no m’ha abandonat a la mort.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
24 Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
1Jo 5,1-6.
1 Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. 2 Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments, 3 ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs, 4 perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. 5 Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
6 Ell, Jesucrist, ha vingut valent-se de l’aigua i de la sang; no de l’aigua solament, sinó de l’aigua i de la sang. I l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.
Jo 20,19-31.
19 Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
