¹ Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. ² Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. ³ Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre.
    ⁴ Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes.
    ⁵ L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. ⁶ Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. ⁷ Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:
—Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?
    ⁸ Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué:
—Dirigents del poble i notables: ⁹ ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, ¹⁰ sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. ¹¹ Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. ¹² La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

Salm 118,1-2 i 4.22-27a.

 ¹ Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

    ² Que respongui la casa d’Israel:
Perdura eternament el seu amor.
    ⁴ Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

    ²² La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
    ²³ És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.

    ²⁴ Avui és el dia que ha fet el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
    ²⁵ Ah, Senyor, dona’ns la salvació!
Ah, Senyor, dona’ns la victòria!

    ²⁶ Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
    ²⁷ El Senyor és Déu i ell ens il·lumina.

Jo 21,1-14.

  ¹ Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera:
    ² Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. ³ Simó Pere els diu:
—Me’n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
—Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. ⁴ Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. ⁵ Llavors Jesús els digué:
—Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
—No.
    ⁶ Ell els digué:
—Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. ⁷ Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
—És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. ⁸ Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. ⁹ Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. ¹⁰ Jesús els diu:
—Porteu peix del que acabeu de pescar.
    ¹¹ Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. ¹² Jesús els digué:
—Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. ¹³ Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
    ¹⁴ Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.