¹ Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. ² De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. ³ Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. ⁴ Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
    ⁵ Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. ⁶ Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. ⁷ Meravellats i estupefactes, deien:
—¿No són galileus, tots aquests que parlen? ⁸ Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? ⁹ Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, ¹⁰ de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, ¹¹ tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

Salm 104,1ab i 24ac.29bc-31 i 34.

   ¹ Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que n’ets, de gran!

  ²⁴ Que en són, de variades, Senyor, les teves obres!
 La terra és plena de les teves criatures.

    ²⁹ Si els retires l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
    ³⁰ Quan envies el teu esperit, reneix la creació,
i renoves la faç de la terra.

    ³¹ Glòria al Senyor per sempre!
Que s’alegri el Senyor de la seva obra!
    ³⁴ Que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig.

1C 12,3b-7.12-13.

³ Ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant.
    ⁴ Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. ⁵ Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. ⁶ Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. ⁷ Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots.

    ¹² El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. ¹³ Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.

Jo 20,19-23.

  ¹⁹ Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
    ²⁰ Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹ Ell els tornà a dir:
—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
    ²² Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant. ²³ A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.