13 Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. 14 Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren. 15 Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge:
—Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar.
16 Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué:
—Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu, escolteu: 17 El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. 18 Durant quaranta anys va tenir cura d’ells al desert 19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. 20 Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. 21 Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. 22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué:
»— M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
23 »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. 24 Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. 25 Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»—Jo no soc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no soc digne de deslligar les sandàlies.
Salm 89,2-3.21-22.25 i 27.
2 Cantaré per sempre els teus favors, Senyor,
d’una generació a l’altra
anunciaré la teva fidelitat.
3 N’estic cert, el teu favor és indestructible,
mantens la fidelitat en el cel.
21 M’he fixat en David, el meu servent,
i l’he ungit amb l’oli sant:
22 la meva mà el sostindrà per sempre,
el meu braç el farà invencible.
25 »La meva fidelitat i el meu amor seran amb ell,
en el meu nom aixecarà el seu front.
27 »Ell em dirà: “Ets el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.”
Jo 13,16-20.
16 En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. 17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!
18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. 19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. 20 En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
