1 Pere i Joan pujaven al temple a l’hora de la pregària de la tarda. 2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. 3 L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. 4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:
—Mira’ns!
5 Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Llavors Pere li va dir:
—De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!
7 Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8 es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.
11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomenat de Salomó.
Salm 34,2-9.
2 Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
3 La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
4 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
5 He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
6 Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.
8 Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.
9 Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.
2Tm 4,6-8.17-18.
6 Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença. 7 He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. 8 I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.
17 Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! 18 El Senyor m’alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.
Mt 16,13-19.
13 Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
—Qui diu la gent que és el Fill de l’home?
14 Ells respongueren:
—Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes.
15 Ell els pregunta:
—I vosaltres, qui dieu que soc?
16 Simó Pere respongué:
—Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
17 Llavors Jesús li va dir:
—Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
