19 Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus; 20 tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor. 21 I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. 23 Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, 24 ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. 25 Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule; 26 el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
Salm 87,1-7.
1 El Senyor li ha posat els fonaments
a les muntanyes santes
2 i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
3 S’han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
4 «Compto entre els qui em coneixen
Rahab i Babilònia.
Filistea, Tir i Etiòpia,
tots hi han nascut.»
5 Diran de Sió:
«Aquest i aquell altre, tots en són fills.
És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada.»
6 El Senyor escriu en el registre dels pobles:
«Tots hi han nascut.»
7 I exclamen cantant i dansant:
«De tu brollen, Sió, totes les meves fonts!»
Jo 10,22-30.
22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. 23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. 24 Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
—Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.
25 Jesús els respongué:
—Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30 Jo i el Pare som u.
