¹ Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. ² Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d’origen jueu li retreien ³ que hagués entrat a casa d’incircumcisos i hagués menjat amb ells. ⁴ Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat:
    ⁵ —Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes i venia fins a mi. ⁶ Jo me l’anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. ⁷ Llavors vaig sentir una veu que em deia:
»—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
    ⁸ »Però jo vaig contestar:
»—De cap manera, Senyor. Mai no m’he posat a la boca res de prohibit ni d’impur.
    ⁹ »La veu va dir per segona vegada des del cel:
»—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
    ¹⁰ »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. ¹¹ Immediatament es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. ¹² L’Esperit va dir-me que no dubtés d’anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d’aquell home. ¹³ Ell ens va explicar com havia vist que l’àngel se li presentava a casa i li deia: “Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. ¹⁴ Ell et portarà el missatge que t’ha de salvar a tu i a tota la teva família.”
    ¹⁵ »Quan jo començava a parlar-los, l’Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. ¹⁶ Aleshores em vaig recordar d’aquella paraula del Senyor: “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l’Esperit Sant.” ¹⁷ Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?
    ¹⁸ En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
—Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.

Salm 42,2-3; 43,3-4.

 ² Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua,
també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu.
    ³ Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;
¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?

 ³ Envia’m la teva llum i la teva veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.
    ⁴ I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.

Jo 10,1-10.

   ¹ »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. ² El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: ³ a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. ⁴ Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. ⁵ Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
    ⁶ Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
    ⁷ Per això Jesús continuà:
—En veritat, en veritat us ho dic: jo soc la porta de les ovelles. ⁸ Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. ⁹ Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. ¹⁰ El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.