1 Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments:
2 —Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau.
3 »No tinguis cap altre déu fora de mi.
4 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. 5 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. 6 Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
7 »No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
8 »Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte. 9 Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, 10 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat. 11 Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dona el Senyor, el teu Déu.
13 »No matis.
14 »No cometis adulteri.
15 »No robis.
16 »No acusis ningú falsament.
17 »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
Salm 19,8-11.
8 És perfecta la llei del Senyor,
l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona saviesa als senzills.
9 Els preceptes del Senyor són dreturers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
10 Venerar el Senyor és cosa santa,
dura per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
11 Són més desitjables que l’or fi,
més que l’or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
1C 1,22-25.
22 Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, 23 però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als pagans, una insensatesa. 24 Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com pagans. 25 Perquè allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes.
Jo 2,13-25.
13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. 16 I digué als venedors de coloms:
—Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
18 Llavors els jueus el van interrogar:
—Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
19 Jesús els contestà:
—Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré.
20 Els jueus replicaren:
—Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
21 Però ell es referia al santuari del seu cos. 22 Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
23 Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals que feia, van creure en el seu nom. 24 Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots 25 i no necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
