8 Els amalequites van venir a Refidim per atacar Israel. 9 Moisès digué a Josuè:
—Escull uns quants homes que ens defensin i ves demà a lluitar contra els amalequites. Jo m’estaré dret dalt el turó amb el bastó de Déu a la mà.
10 Josuè va fer com li havia dit Moisès i va atacar els amalequites. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur havien pujat dalt el turó. 11 Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel; però si l’abaixava, guanyaven els amalequites. 12 Quan a Moisès començaven a pesar-li les mans, li van acostar una pedra, i ell s’hi va asseure. Aaron i Hur, un a cada banda, li sostenien les mans. Així les va mantenir fermes fins a la posta del sol. 13 Josuè va desfer la tropa amalequita i els passà a tall d’espasa.
Salm 121,1-8.
1 Alço els ulls a les muntanyes:
d’on em vindrà l’ajuda?
2 L’ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.
3 Que no deixi relliscar el teu peu
ni s’adormi el qui et guarda.
4 Mai no dorm ni s’abalteix
el guardià d’Israel.
5 El Senyor et guarda, el Senyor et fa ombra
al teu costat mateix.
6 De dia el sol no et farà mal
ni la lluna de nit.
7 El Senyor et guarda de tota desgràcia,
et guarda la vida.
8 El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles.
2Tm 3,14-4,2.
14 Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, sabent de qui ho has après. 15 Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures, que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació gràcies a la fe en Jesucrist. 16 Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, 17 perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui equipat per a tota obra bona.
1 Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne: 2 proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar.
Lc 18,1-8.
1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
2 —En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:
»—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet.
4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.”
6 I el Senyor va afegir:
—Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?
