17 Però Jesús els replicà:
—El meu Pare continua treballant, i jo també treballo. *
18 Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, * perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu. *
L’autoritat del Fill
19 Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
—En veritat, en veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. * 20 El Pare estima el Fill * i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. * 22 I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, * 23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat. *
24 »En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. * 25En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. * 26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. 27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home. * 28 No us estranyeu d’això, perquè arriba l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu 29 i en sortiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats. *
30 »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. *
Lectura:
Is 49,8-15
8 Això diu el Senyor:
«T’he escoltat a l’hora favorable,
t’he ajudat el dia de la salvació.
T’he reservat i et destino
a ser aliança del poble,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
9 a dir als empresonats: “Veniu a fora”,
i als qui viuen a la fosca: “Sortiu a la llum.”
Pasturaran per tots els camins
i trobaran pastures en tots els rasos;
10 no passaran fam ni set,
no els farà mal el sol ni la xardor,
perquè els guiarà el qui se’n compadeix
i els conduirà a les fonts d’aigua.
11 Convertiré les muntanyes en camins,
quedaran anivellades les meves rutes.
12 Mireu com arriben de lluny!
Uns venen del nord i de ponent;
altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
13 Cel, clama amb entusiasme; celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de goig,
perquè el Senyor consola el seu poble
i es compadeix dels afligits.
14 Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,
el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
15 El Senyor li respon:
«¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó,
pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes?
Però, ni que alguna l’oblidés,
jo mai no t’oblidaria.
Salm:
Salm 145,8-9.13cd-14.17-18.
8 El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
9 El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.
13 Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
14 El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.
17 Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
18 El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
Text de la Bíblia Catalana, traducció Interconfessional (BCI)
