1 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
2 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. 3 Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble —que el seu Déu sigui amb ells!—, que tornin a Jerusalem, al país de Judà, a construir el temple del Senyor, Déu d’Israel, que habita a Jerusalem. 4 I arreu on hi hagi gent d’aquest poble, que la població del lloc on resideixen els ajudi amb plata, or, provisions i bestiar, a més d’ofrenes voluntàries per al temple del Déu que fa estada a Jerusalem.»
5 Aleshores els caps de llinatge de les tribus de Judà i de Benjamí, els sacerdots i els levites es disposaren a partir. Eren tots aquells a qui Déu havia mogut el cor perquè tornessin a Jerusalem a reconstruir el seu temple, el temple del Senyor. 6 Tots els seus veïns els van ajudar donant-los objectes de plata, or, provisions, bestiar i molts altres béns, a més de les ofrenes voluntàries per al temple.
Salm 126,1-6.
1 Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni.
2 La nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits de goig i de rialles.
Els altres pobles es deien:
«El Senyor obra en ells meravelles.»
3 El Senyor obra meravelles en nosaltres,
amb quin goig ho celebrem!
4 Renova la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
5 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.
6 Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes.
Lc 8,16-18.
16 »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. 17 No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i no s’hagi de conèixer.
18 »Fixeu-vos, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
