2 Venera el Senyor, el teu Déu, guardant durant tota la vida els seus decrets i preceptes que jo et dono, tant tu com els teus descendents. Així gaudiràs de llarga vida. 3 Escolta, Israel, i mira de posar-los en pràctica; així seràs un poble feliç i molt nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor, Déu dels teus pares, et va prometre.
4 »ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. 5 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. 6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.
Salm 18,2-4.47 i 51ab.
2 T’estimo, Senyor, força meva;
3 Senyor, ets roca i muralla que m’allibera.
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i baluard, força que em salva!
4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
47 Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal,
sigui enaltit el Déu que em salva!
51 «Ell dona grans victòries al seu rei,
es mostra fidel al seu Ungit.
He 7,23-28.
23 A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; 24 però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci. 25 Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d’ells.
26 Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels. 27 Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble: això ho va fer una vegada per sempre, oferint-se ell mateix. 28 La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.
Mc 12,28-34.
28 Un dels mestres de la Llei se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
—Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
—El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
—És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell, 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
—No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
