1 Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, 2 els territoris de Neftalí, d’Efraïm i de Manassès, i tot Judà fins al mar Mediterrani, 3 el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar.
4 Llavors el Senyor digué a Moisès:
—Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. Te l’he fet contemplar amb els teus propis ulls, però no hi entraràs.
5 Moisès, servent del Senyor, va morir allà, en territori de Moab, tal com el Senyor havia dit. 6 Va ser enterrat a la vall, en territori de Moab, davant de Betpeor; però fins al dia d’avui ningú no sap on és el seu sepulcre.
7 Moisès va morir a l’edat de cent vint anys. No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces. 8 Durant trenta dies, tot el poble d’Israel va fer dol per ell a les planes de Moab.
9 Moisès havia imposat les mans a Josuè, fill de Nun, i aquest havia quedat ple de l’esperit de saviesa. Els israelites l’escoltaven i complien així el que el Senyor havia manat a Moisès.
10 No hi hagué mai més a Israel cap profeta com Moisès, que conegués el Senyor i el tractés cara a cara, 11 cap profeta que fos enviat pel Senyor a realitzar els senyals i prodigis extraordinaris que Moisès havia fet a Egipte contra el faraó i la seva cort i contra tot el país. 12 No hi hagué mai cap profeta que obrés amb tota la força de la seva mà les gestes esglaiadores que Moisès va fer en presència de tot el poble d’Israel.
Salm 66,1-3a.5 i 8.16-17.
1 Aclameu Déu arreu de la terra,
2 canteu la glòria del seu nom,
proclameu la seva lloança gloriosa.
3 Digueu a Déu:
«Que en són, d’admirables, les teves obres!»
5 Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és, d’admirable, el que fa amb els homes!
8 Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu ressonar la seva lloança.
16 Veniu, escolteu-me, els qui venereu Déu,
i us contaré el que ell ha fet per mi.
17 Quan li adreçava el meu clam,
ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies.
Mt 18,15-20.
15 »Si el teu germà et fa una ofensa, ves a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà. 16 Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis. 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà. 18 En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells.
