¹ Moisès va adreçar encara aquestes paraules a tot el poble d’Israel:
    ² —Tinc cent vint anys. Ara ja no soc capaç de conduir-te al combat. A més, el Senyor m’ha dit que jo no passaria aquest riu Jordà. ³ El Senyor mateix, el teu Déu, passarà al teu davant i destruirà totes aquestes nacions que hi ha a l’altra banda perquè puguis ocupar els seus territoris. Josuè passarà al teu davant, tal com ha dit el Senyor. ⁴ El Senyor farà amb aquestes nacions el que ha fet amb Sehon i Og, reis dels amorreus, i amb els seus territoris. ⁵ El Senyor els posarà a les vostres mans: tracteu-los tal com jo us he manat. ⁶ Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d’ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t’abandonarà.
    ⁷ Després Moisès va cridar Josuè i li digué en presència de tot el poble d’Israel:
—Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor va prometre als seus pares. Tu el repartiràs entre els israelites. ⁸ És el Senyor mateix qui anirà al teu davant i serà amb tu: no et deixarà ni t’abandonarà. No tinguis por, no t’acovardeixis!

Salm Dt 32,3-4a.7-9 i 12.

 ³ Ara proclamo el nom del Senyor,
doneu glòria al nostre Déu:
    ⁴ «Ell és la Roca», el seu obrar és irreprensible,
són justos tots els seus camins.
    ⁷ Recorda’t dels temps antics,
ves pensant en cada generació;
pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,
fes-t’ho contar pels ancians.
    ⁸ Quan l’Altíssim repartia els pobles
i separava els uns dels altres els fills d’Adam,
va establir les fronteres de cada nació
segons el nombre dels fills de Déu.
    ⁹ Llavors el Senyor es reservà el seu poble,
els fills de Jacob, com a pròpia heretat.
    ¹² El Senyor tot sol el guiava,
no l’ajudaven déus estrangers.

Mt 18,1-5.10.12-14.

 ¹ En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
—Qui és el més important en el Regne del cel?
    ² Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells ³ i digué:
—En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. ⁴ Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. ⁵ I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.

    ¹⁰ »Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. ¹² Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada? ¹³ I si l’arriba a trobar, en veritat us dic que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien esgarriat. ¹⁴ Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.