1 Ai dels qui viviu tranquils a Sió
i us creieu segurs al turó de Samaria!
4 Us ajaieu en llits de marfil,
us estireu en els vostres divans,
mengeu els anyells més tendres
i els vedells engreixats en estables.
5 Improviseu cants al so de l’arpa
i, com David, inventeu instruments nous.
6 Beveu el vi en grans copes
i us perfumeu amb les essències més fines,
però no us fa pena el desastre que amenaça les tribus de Josep.
7 Per això vosaltres sereu els primers en les files dels deportats:
així s’haurà acabat l’orgia dels vividors!
Salm 146,7-10.
7 El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
8 el Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui han ensopegat,
el Senyor estima els justos;
9 el Senyor guarda els forasters,
sosté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
10 El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
Al·leluia!
1Tm 6,11-16.
11 Però tu, home de Déu, defuig tot això. Cerca el bé, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la dolcesa. 12 Lliura el noble combat de la fe i assoleix la vida eterna a què has estat cridat, tal com vas reconèixer en la noble professió de fe que vas fer en presència de molts testimonis. 13 Davant de Déu, que dona vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano 14 que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist. 15 Aquesta manifestació serà revelada en els temps fixats pel qui és el benaurat i l’únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, 16 l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
Lc 16,19-31.
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»—Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»—Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham li digué:
»—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
