14 Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. 15 Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar:
—Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu.
16 Però Eliseu va respondre:
—Tan cert com viu el Senyor, de qui soc servent, que no acceptaré res.
Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. 17 Llavors Naaman digué:
—Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor.
Salm 98,1-4.
1 Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.
2 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.
3 S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
4 Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.
2Tm 2,8-13.
8 Recorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, sorgit del llinatge de David. Aquest és l’evangeli que jo anuncio, 9 i per ell haig de sofrir fins al punt de trobar-me encadenat com si fos un malfactor. Però la paraula de Déu no està pas encadenada! 10 Per això, jo ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també obtinguin la salvació que ens és donada en Jesucrist juntament amb la glòria eterna. 11 Això que dic és digne de fe:
Si morim amb ell, també viurem amb ell.
12 Si som constants en les proves, també regnarem amb ell.
Si el neguem, ell també ens negarà.
13 Però encara que siguem infidels,
ell es manté fidel,
ja que no pot negar-se ell mateix.
Lc 17,11-19.
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. 12 A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny 13 i es posaren a cridar:
—Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
14 En veure’ls, Jesús els digué:
—Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
—¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?
19 I li digué:
—Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat.
