1 Em veig obligat a gloriar-me. Ja sé que no està bé, però em vull referir a les visions i revelacions que el Senyor m’ha concedit. 2 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap. 3 No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu. 4 El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir. 5 D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses. 6 De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir. 7 I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. 8 He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi, 9 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. 10 Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan soc feble és quan soc realment fort.
Salm 34,8-13.
8 Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.
9 Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.
10 Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
11 Els rics s’empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.
12 Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.
13 Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?
Mt 6,24-34.
24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. 30 I si l’herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja es preocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.
