18 Ja que molts es glorien de títols humans, jo també me’n gloriaré. 21 Parlo sense seny; jo també goso afirmar tot allò que ells afirmen. 22 Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. 23 Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho soc més: en treballs, molt més; en presons, molt més; en bastonades, sense comparació; a punt de morir, molt sovint. 24 Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, 25 tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar. 26 M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; 27 treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba. 28 I, a part d’altres coses, cal afegir-hi el meu neguit de cada dia, la preocupació per totes les esglésies. 29 Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc.
30 Però si m’he de gloriar, em gloriaré de les meves febleses.
Salm 34,2-7.
2 Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
3 La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
4 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
5 He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
6 Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.
Mt 6,19-23.
19 »No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. 20 Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. 21 Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.
22 »El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; 23 però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!
