1 Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. 2 El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, 3 no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; 4 ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. 5 Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? 6 El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. 7 Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable.
8 Igualment els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; 9 han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. 10 Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.
11 Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança.
12 Els diaques han de ser marits d’una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. 13 Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.
Salm 101, 1-3ab.5-6.
1 Vull cantar la fidelitat i la justícia:
a tu, Senyor, dedico el meu cant.
2 Vull tenir una conducta irreprensible i assenyada:
quan vindràs vora meu?
Portaré les coses de palau
amb honradesa de cor.
3 No em proposaré d’aconseguir
cap objectiu innoble.
5 Als qui d’amagat infamen els companys,
els obligo a callar;
m’és insuportable l’home d’ulls altius
i de cor arrogant.
6 Poso els ulls en gent fidel de la terra
perquè visquin amb mi;
són homes de conducta irreprensible,
els qui estan al meu servei.
Lc 7,11-17.
11 Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13 Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué:
—No ploris.
14 Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mano: jove, aixeca’t.
15 El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16 Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
—Déu ha visitat el seu poble.
17 L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
