Enrique Benavent: “L’Església continuarà al costat de les persones fins que puguin recuperar la normalitat”

jordpacheco
Enrique Benavent, arquebisbe de València, el passat 27 d'octubre. | Foto: V. Gutiérrez

La vida d’alguns dels pobles del País Valencià més afectats pel pas de la dana el 29 d’octubre de 2024 no ha tornat encara a la normalitat. Així ho confirma l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, en una entrevista a Ràdio Estel coincidint amb el primer aniversari d’aquell tràgic esdeveniment que va deixar més de 200 morts i desenes de pobles devastats també a zones de Castella la Manxa i Andalusia.

“Encara hi ha molta gent que pateix les conseqüències psicològiques i també materials del desastre: hi ha habitatges que encara no han pogut ser rehabilitats i persones que no poden sortir al carrer perquè els ascensors no funcionen”, relata el prelat.

Després de visitar poblacions com Benetússer, on va assistir recentment a la inauguració del curs col·legi parroquial, rehabilitat després dels danys provocats per la gota freda, Benavent reitera que “la gent fa un esforç per recuperar la normalitat, però encara pels carrers es nota que l’ambient no és totalment normal”. 

La resposta de l’Església a la tragèdia

L’arquebisbe de València recorda en un altre moment de l’entrevista que el matí del dia dels fets el va passar a la capital, on va visitar el seminari i va dinar amb els formadors. “Va ser un dia normal. Vaig tornar a casa a les 5 de la tarda, no plovia, però hi havia la sensació que alguna cosa passava fora de la ciutat”, relata Benavent, que poca estona més tard va començar a rebre testimonis dramàtics de coneguts seus. “Algunes de les persones amb qui vaig parlar van poder salvar la vida després de passar la nit a sobre d’un mur. “Tot allò em va fer adonar de la gravetat de la situació”, apunta.

L’arquebisbe de València, visitant una zona afectada per la DANA. | Arxidiòcesi de València

L’arquebisbe recorda que la primera reacció l’Església davant la tragèdia va ser posar-se al servei dels ajuntaments i de les autoritats per oferir tots els mitjans materials possibles. “Algunes parròquies —les que no es van veure afectades per la dana— es van convertir centres de distribució de productes de primera necessitat amb l’ajuda de voluntaris”, descriu.

“A partir del dia 1 de novembre vaig veure com molts joves de parròquies van començar a treballar de forma voluntària ajudant persones, famílies i netejant esglésies que van quedar inundades”, assenyala Benavent, que recorda que aquell moviment no ha acabat. “Hi ha encara moltes necessitats i persones que necessiten ser acompanyades. Des de Càritas tenim un programa d’actuació de 3 anys que intentarem portar a terme fins que tots els efectes hagin passat”, detalla.

El prelat, exbisbe de Tortosa, assenyala que Càritas té diverses línies d’assistència en matèria d’habitatge, productes de primera necessitat, recuperació de vehicles i ajuda als negocis perquè puguin reobrir. També hi ha projectes de suport més enllà de l’aspecte material, com ara els centres d’escolta repartits pel territori. “Continuarem al costat de les persones fins que puguin recuperar totalment la normalitat de les seves vides”, diu Benavent, remarcant que, durant els darrers  12 mesos, “l’Església s’ha fet present de manera discreta, senzilla i humil i ha tocat el cor de moltes persones.   

Més de 20.000 persones ateses en 84 municipis

El nombre més gran de persones acompanyades per Càritas després de la dana es va registrar a València, segons l’entitat. Un any després de la riuada, Càritas diocesana de València ha aconseguit atendre 20.700 persones a través de les Càritas parroquials dels 84 municipis afectats en aquesta província. 

El cardenal Czerny i l’arquebisbe Benavent, al País Valencià. I Foto: Arxidiòcesi de València

La inversió total en aquest territori diocesà ascendeix a 27,7 milions d’euros. Gran part d’aquests fons (9,3 milions) van ser destinats a ajudes per a la restitució d’habitatges; 3,7 milions s’han transferit a les parròquies perquè els distribueixin entre les persones afectes; 3 milions van ser destinats a cobrir necessitats bàsiques; altres 2,5 milions a la reconstrucció de petits negocis, i 2 milions a millorar la mobilitat. També s’han posat en marxa centenars d’iniciatives d’oci i temps lliure per als menors afectats per aquesta catàstrofe i tallers de salut emocional.

El passat dilluns 27 d’octubre, Càritas va celebrar un acte d’agraïment als voluntaris i col·laboradors que han ajudat després de la dana, amb la participació de l’arquebisbe de València, Enrique Benavent; el president de Càritas Espanyola, Manuel Bretón; i la directora de Càritas València, Aurora Aranda; al costat d’una representació del voluntariat implicat en l’atenció a l’emergència, així com dels donants i socis de l’entitat.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia