El dia que es va conèixer el nomenament de Daniel Palau com a bisbe electe de Lleida, el passat 21 de maig, el Ramon Maria va acudir com cada dia a la farmàcia de la seva dona, l’Ester, però dirigint-se a ella de manera diferent: “Ja saps que ets família d’un bisbe?”, va preguntar-li, davant la seva estupefacció.
Uns dies després, recorda l’escena des del darrere del taulell d’aquest establiment de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, relacionada amb algú que van veure “créixer entre llibres” i que va convertir la casa dels seus pares, Ca Xon, en més que una segona residència: “Aquí té el seu refugi“, sentencia el matrimoni, que va ser casat per Daniel Palau.
Però la notícia de la seva elecció per part del papa Lleó XIV no arribava precisament per boca del nou bisbe, sinó des d’Ohio, a més de set mil quilòmetres d’aquesta població de gairebé 900 habitants i considerada territori monàstic en acollir el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet: “Va ser el seu germà petit, l’Albert, casat i pare de família en aquella part del món, qui ens ho va comunicar pel grup de Whatsapp de la família en llegir-ho a les notícies”, com destaca la mare de l’Ester, la Mercè Requena, cosina del pare de Palau, notari de professió, pintor en el seu temps lliure i “un gran vimbodinenc fins a la mort”, tal com és recordat.
“Dani, fes els sermons curts”
El fill de Pere Palau i Pepita Valero, qui “a Lleida serà un home que ajudarà a tothom qui ho necessiti”, com pronostiquen aquests vimbodinencs, acostuma a “treure el cap” per la farmàcia cada vegada que es troba al municipi, on viatja “cercant l’assossec que no troba a la ciutat”. Als seus familiars els visita abans o després de trepitjar un dels punts del territori que més coneix en freqüentar-lo damunt la seva bicicleta, el monestir cistercenc, “on té una amistat amb els monjos i on, fins fa poc, vivia un abat que aviat compartirà episcopat amb ell”, afirmen referint-se al bisbe de Girona, Octavi Vilà, qui va ser alumne de Daniel Palau en la seva etapa formativa.
El prevere, que va madurar la seva entrega a Déu mentre “jo li cosia l’estola per a la seva ordenació i la meva mare li donava el consell que fes els sermons curts“, com rememora Requena, manifestava en la seva joventut una actitud de pau que, fins i tot, es reflectia en els torneigs d’estiu celebrats a Vimbodí i Poblet: “Va arribar un moment en què va preferir deixar de jugar-hi perquè l’actitud de ràbia continguda que hi ha sobre un terreny de joc no s’adequava a la seva manera de ser”, sosté Ramon Maria Ibarz.
“Això no obstant, en Daniel no desaprofita cap ocasió per anar a veure un bon partit de futbol”, continua. Un dels últims, al camp del Barça i al costat d’Albert Palau, qui podrà presumir entre els seus cercles més íntims de tenir un germà nomenat per l’americà més important del moment.
