La situació a Gaza continua sent crítica per la població civil, especialment pels més de mig milió d’infants. Després de l’anunci d’una proposta d’alto el foc per part dels Estats Units, el polèmic repartiment de l’ajuda humanitària gestionat pels Estats Units i Israel sha provocat nous episodis de violència que han deixat ferits i desenes de persones assassinades. Més de 54.000 persones han perdut la vida des de l’inici dels bombardejos, més de la meitat dels quals, infants, dones i ancians.
En una entrevista recent al programa La Mañana de Fin de Semana, Anton Asfar, president de Càritas Jerusalem, explica que el que realment es necessita és l’obertura de corredors humanitaris. “La situació és molt dolenta, no n’hi ha prou amb un alto el foc temporal, sense corredors oberts, no podem fer arribar l’ajuda de manera significativa”, afirma.
Asfar denuncia que el model de repartiment implementat és “ineficient i indigne“. L’ajuda consisteix en subministraments molt petits i insuficients, que obliguen la gent a caminar llargues distàncies per intentar obtenir una simple caixa. I molts tornen amb les mans buides després de dies d’inanició. A més, aquests centres de repartiment són gestionats per una nova empresa nord-americana amb suport d’una empresa de seguretat armada.
El president de Càritas adverteix que cal arribar directament a la població sense fer-la passar per obstacles ni exposar-la a riscos. “El repartiment hauria de ser digne, sense barreres ni intimidació, portant els subministraments a les llars de la gent”, defensa.
Una de les conseqüències més greus és la desnutrició infantil. “Els nens moren de gana, a Càritas intentem oferir atenció mèdica primària, però sense una alimentació adequada és inútil: no hi ha ni aigua, ni menjar, ni carn fresca, ni vegetals”, alerta Asfar. Mentrestant, grans combois amb ajuda esperen a les fronteres sense poder entrar.
La manca d’aigua potable obliga molts gazatins a beure aigua contaminada, cosa que provoca malalties i agreuja encara més la situació. Asfar descriu una població desesperada, sense recursos ni alternatives, atrapada en un cercle de pobresa i malaltia.
Tot i això, Càritas manté actius deu punts mèdics i un centre rehabilitat al camp de refugiats d’Alsatir, amb capacitat per atendre 100.000 persones. Ofereixen assistència mèdica i econòmica, però els subministraments són insuficients i no arriben ni per canals oficials ni privats. “La situació és desesperant i sembla no tenir fi”, conclou Asfar.
