Les cues comencen a formar-se a l’inici de la Via della Concilliazione. Grups de treballadors, portant una gran creu, recorren els últims metres abans de travessar la Porta Santa del Jubileu. Amb la vista fixa en la imponent cúpula ideada per Miquel Àngel. A l’esquerra de la columnata de Bernini, un eixam de periodistes (menys que en dies anteriors) esperen l’arribada dels cardenals a la congregació general, que avui es va reprendre després de l’aturada del dia 1 de maig.
Un dels ‘profetes’ d’aquest conclave, Timothy Radcliffe, ens saluda des de la finestra del cotxe (és copilot d’un Tesla). El degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, als seus 91 anys, continua conduint el seu. Uns altres, entren a peu, com Sarah o Ambongo, sense voler fer declaracions. Qui sí que s’atura és Rueda Aparicio, qui fa una crida a la pau a la seva estimada Colòmbia, que “necessita sanar-se, reconciliar-se i un caminar junts”. En aquests dies, totes les parròquies del país celebraran misses per la pau.
Com passa al conclave, el “virus de la polarització” també afecta a l’Església de Rueda. “Demanem no caure en el parany de la violència verbal. No podem seguir amb la dinàmica de qui pensa diferent és l’opositor, això genera i destrueix la democràcia”.
El cardenal xilè Fernando Chomali saluda els periodistes i entra, gairebé a la carrera. Més pausat, però també sense voler dir res, el veneçolà Baltazar Porras. Ens creuem amb Schönbonrn que camina per Borgo Pío amb un cert retard. No té pressa, i se li veu confiat. “Tot va molt bé”, ens apunta. També apareix el cardenal de Madrid, José Cobo, nouvingut de la capital. Avui hi haurà dos cardenals de Madrid a la sala, perquè Rouco Varela, que va intervenir en els passats dies (en la mateixa línia dels més conservadors, apuntant la ‘línia Parolin’ i l’ordre), s’ha quedat a Madrid.
“Estem fent les darreres passa”, explica Cobo, i un es pregunta si es refereix al camí cap a l’Aula Pau VI, o al preconclave. I és que, després de l’aturada motivada per la festa del Treball, les múltiples reunions que ahir es van donar a la Ciutat Eterna fan pensar que els cardenals trepitjaran l’accelerador i avui, per fi, començaran les discussions entorn de models, i a persones. Parolin continua sent el principal candidat (hi ha qui diu que podria tenir lligats entorn de 45 sufragis, incloent-hi part del sector conservador, que busca fer un tiquet amb Erdo de secretari d’Estat), però també sembla sobrepassat, i l’impuls de la mort del papa Francesc podria donar ales a altres candidats (Tagle i sobretot Zuppi), si falla l’opció que tots apunten com la més clara.
Si es traça l’estil, després vindran altres candidats. Alguns, profetes de la primavera. Uns altres, funcionaris del Sagrat. En el terme mitjà, no sempre està la virtut, encara que aquí es col·loquen molts dels cardenals que votaran per primera vegada i que, com va passar en el cas de Bergoglio, acabaran decantant la batalla. En 2013, Scola va continuar guanyant vots fins a gairebé el final, i van ser els indecisos els qui van acabar encimbellant al Papa de la primavera. Succeirà el mateix? Avui començarem a saber-ho. I a explicar-ho. Des de les ribes del Tiber.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
