Aquest dimarts 6 de maig han finalitzat a Roma les congregacions generals de cardenals prèvies al conclave, que es durà a terme a partir de dimecres a la tarda a la Capella Sixtina. Així ho ha confirmat el portaveu de l’Oficina de Premsa del Vaticà, Matteo Bruni, en una compareixença davant els nombrosos mitjans presents al Vaticà per la cobertura de l’elecció papal.
En aquesta darrera trobada, la dotzena, hi han participat 173 cardenals, incloent-hi 130 electors, i s’han pogut sentir 27 intervencions. En elles, s’han abordat temes com ara la necessitat de portar endavant moltes de les reformes promogudes pel papa Francesc, especialment en l’àmbit dels abusos, la transparència econòmica, la reorganització de la Cúria, la sinodalitat, el compromís per la pau i la cura de la creació. “La responsabilitat de l’Església en aquests àmbits se sent de manera profunda i compartida”, ha dit el portaveu de la Santa Seu.
Segons Bruni, en l’assemblea s’ha delineat “el perfil d’un “papa pastor, mestre d’humanitat, capaç d’encarnar el rostre d’una Església samaritana, propera a les necessitats i ferides de la humanitat”. “En temps marcats per guerres, violències i fortes polaritzacions, s’adverteix amb força la necessitat d’un guia espiritual que ofereixi misericòrdia, sinodalitat i esperança”, ha remarcat.
La trobada ha donat peu, així mateix, a intervencions que han abordat les divisions dins de l’Església i de la societat i de la manera en què els cardenals són cridats avui a exercir el seu paper en relació amb el papat. En aquest sentit, s’ha parlat de la necessitat de fer “més significatives les reunions del col·legi cardenalici” en ocasió dels consistoris i de “promoure la iniciació cristiana” i la “formació permanent com a autèntics actes missioners”.
Alto el foc en els conflictes en curs
La congregació ha culminat amb la lectura d’un manifest per part dels cardenls en què han demanat un alto el foc “sense condicions prèvies ni vacil·lacions” als llocs on hi ha conflictes en curs. “Observant amb preocupació que no s’han fet progressos en la promoció dels processos de pau a Ucraïna, Orient Mitjà i en moltes altres parts del món”, han dit els purpurats en un comunicat emès després de la trobada.
En la nota han expressat la preocupació pels atacs que s’han intensificat “especialment contra la població civil” i han fet “una crida sentida a totes les parts implicades per aconseguir un alto el foc permanent com més aviat millor i negociar, sense condicions prèvies ni retards, la pau tan desitjada per les poblacions implicades i per tot el món”.
“No es pot dirigir sol una Església tan gran”
Les congregacions generals van començar al Vaticà immediatament després de la mort del papa Francesc, que va tenir lloc el 21 d’abril. Els assistents a les primeres trobades van ser fonamentalment els purpurats residents a Roma, als quals es van anar sumant gradualment els procedents d’altres parts del món.
El procés ha donat lloc a múltiples reflexions sobre els reptes de l’Església en el món actual des de diferents claus geogràfiques i a partir de temes com la sinodalitat, ecologia, finances vaticanes, evangelització, migracions i guerres.
Com a fruit destacat d’aquestes reunions, aquest passat dilluns, els cardenals van anunciar la possibilitat de demanar al nou papa la creació d’un consell permanent d’assessors que inclouria cardenals i laics per ajudar-lo en el govern de l’Església. “No es pot dirigir sol una Església tan gran”, va subratllar el cardenal iraquià Luis Rafel Sako, patriarca de les Esglésies orientals en declaracions recollides pel diari ABC.
Aquesta idea donaria continuïtat al consell de cardenals creat pel papa Francesc a l’inici del seu pontificat, conegut com el C9. L’organisme va començar sent de nou membres, però va variar progressivament amb diverses baixes i incorporacions. Entre els seus membres, figuraven destacats col·laboradors de Francesc com el fins ara secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, l’arquebisbe emèrit de Tegucigalpa, Óscar Andrés Maradiaga i l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. La novetat que inclouria aquest eventual nou consell en cas que fos acceptat pel papa, seria, com va indicar Sako, la inclusió de laics.
