En els escacs del conclave, els cardenals electors no són els únics que mouen peces. Darrere de cada vot batega la influència dels kingmakers o faedors de reis; uns cardenals amb una experiència, una xarxa de contactes o un pes institucional que els converteix en àrbitres decisius. Són cardenals que gaudeixen de prestigi en el col·legi cardenalici, però que, per edat o altres característiques, no poden aspirar a figurar en la rosa dels papables. Però els seus “consells” i indicacions poden inclinar la balança cap a un o altre candidat a ser successor de Francesc.
Perquè en el preconclave és on es cuinen les aliances, es disparen les informacions, es teixeixen les xarxes d’influència i de poder, es remenen noms i, fins i tot, s’inventen malalties per aturar al candidat que es considera inapropiat per als interessos de cada sensibilitat.
Els pesos pesants de l’establishment vaticà
Giovanni Battista Re (exprefecte de Bisbes): Encara que no vota, la seva homilia fúnebre de Francesc va ser un manifest programàtic. Com a degà del Col·legi Cardenalici, les seves paraules sobre la “valentia reformista” del Papa difunt són un guió per als electors. És una figura d’autoritat indiscutible. Als seus 91 anys, no participarà en el conclave, però la seva veu ressona en els passadissos vaticans. Amb una vida dedicada al servei de l’Església sota tres papes, Re coneix els secrets de la Cúria com pocs. El seu consell als electors seria clar: “Busqueu un pastor, no un buròcrata. L’Església necessita un Papa que faci olor d’ovella, com va demanar Francesc, però amb la prudència necessària per unir el ramat”.
Fernando Vérgez (80 anys, expresident del Governatorato): L’espanyol del C9 representa la cúria tecnocràtica i podria inclinar la balança cap a un Papa gestor. El seu consell serà clau per evitar un Papa “massa rupturista”. Membre del C9 des de 2023, representa la continuïtat de la gestió vaticana. Com a legionari de Crist, el seu nomenament al consell va sorprendre, però la seva proximitat a Francesc i el seu treball en l’administració del Vaticà el converteixen en un home escoltat. El seu missatge als electors podria ser: “Trieu a algú que entengui la complexitat de governar l’Església universal, però que no tingui por d’embrutar-se les mans en les perifèries”. Vérgez, pragmàtic i discret, apostaria per un Papa que combini visió espiritual amb capacitat executiva.
Marcello Semeraro (77 anys, exprefecte de Causes dels Sants): Home de confiança de Francesc, podria inclinar la balança cap a un continuista moderat.
Giuseppe Bertello, expresident del Governatorato del Vaticà i membre del C9 fins a 2023, és un altre veterà la influència del qual persisteix. Encara que ja no és elector, el seu pas pel consell assessor de Francesc li atorga una visió global dels desafiaments de l’Església. Bertello podria instar els cardenals a “prioritzar la col·legialitat i la descentralització, però sense perdre la unitat doctrinal”. La seva experiència diplomàtica li fa valorar un Papa capaç de dialogar amb el món secular sense cedir a les pressions ideològiques.
Els guardians del llegat franciscà
Joan Josep Omella (79 anys, C9): Com a membre del Consell de Cardenals i expresident de la Conferència Episcopal Espanyola, defensa una Església sinodal, però sense fractures. La seva xarxa de contactes a Europa i Llatinoamèrica el fa indispensable en les negociacions. Omella, arquebisbe de Barcelona, és un pastor pròxim, forjat a l’escola de Francesc. La seva incorporació al C9 el 2023 va ser una base per al seu tarannà dialogant i la seva capacitat per a bastir ponts. El purpurat aragonès, que coneix les fractures de l’episcopat espanyol, podria aconsellar: “No us deixeu seduir pels extrems. L’Església necessita un Papa que escolti a tots, des dels més progressistes fins als més tradicionals, i que tingui el coratge d’avançar sense trencar la comunió”. El seu perfil moderat el posiciona com un elector influent, capaç de mediar entre faccions.
Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga (82 anys, C9 emèrit): Arquitecte del “conclave de 2013”, continua sent un referent per a l’ala social de l’Església. El seu consell: “No trair l’opció pels pobres“.
Jean-Claude Hollerich (66 anys, C9): El jesuïta luxemburgués, relator del Sínode, pressiona per accelerar la participació laical i l’acolliment LGBTQ+. Sap que, per ser jesuïta, no té opcions, però el seu consell serà escoltat.
Els reformistes amb influència transversal
Reinhard Marx (71 anys, expresident de la Conferència Episcopal Alemanya): Encara que criticat pel seu maneig dels abusos i pel desenvolupament del procés sinodal alemany en algunes de les seves etapes, el seu pes teològic i la seva defensa de la “descentralització” el converteixen en un lobby clau per als candidats.
Seán O’Malley (80 anys, C9): L'”escombrariaire de pederastes” és el gran elector estatunidenc. El seu consell: “Un Papa ferm contra els abusos, però misericordiós amb les víctimes”. Podria ser clau en l’elecció de Robert Prevost, el nord-americà passat per la pastoral peruana.
Oswald Gracias (79 anys, C9): L’arquebisbe de Bombai, que gaudeix d’enorme predicament a l’Àsia, podria ser decisiu per a un Papa asiàtic com Tagle, equilibrar postures i garantir la unitat.
Els outsiders amb capacitat de mediació
Timothy Radcliffe (79 anys, exmestre dominic): Enormement carismàtic i profètic, el seu prestigi intel·lectual i la seva defensa d’una Església “en diàleg amb el món” el converteixen en un referent moral.
Els exclosos per geopolítica eclesial
Víctor Manuel Fernández (62 anys, prefecte de Doctrina de la Fe): La seva proximitat a Francesc i el seu perfil teològic el converteixen en un assessor natural, però la seva nacionalitat argentina l’allunya del papat.
Ángel Rossi (56 anys, arquebisbe de Còrdova): El “Bergoglio jove” té el carisma, però també és argentí. El seu consell: “Mantindre la revolució de la tendresa”.
Consells des del tauler dels kingmakers
Els kingmakers tenen davant seu un dilema: aprofundir en el Concili Vaticà II o cedir a les pressions dels sectors que anhelen “tornar a la normalitat” anterior a Francesc. Com adverteix Maradiaga: “Si triem per por, trairem l’Esperit”.
Mentrestant, el poble fidel, aquest que Francesc va considerar com a “sant”, espera un Papa que converteixi la seva misericòrdia en un programa, i no en un eslògan. Els kingmakers tenen la paraula, però l’últim moviment sempre és de l’Esperit.
En un conclave on el 80% dels electors van ser nomenats per Francesc, el llegat del Papa argentí serà el teló de fons. Però els kingmakers saben que el futur no està escrit. La seva tasca serà guiar els electors cap a un Papa que, com va demanar Francesc, “vagi a les perifèries” i faci de l’Església un “hospital de campanya” per a un món ferit. En les congregacions generals, les seves veus ressonaran, teixint el destí de l’Església universal.
Article de José Manuel Vidal publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
