La Conferència de Bisbes Catòlics de Cuba ha alertat de l’erosió de l’esperança entre els cubans i ha fet una crida a pensar en les qüestions que afecten el dia a dia de la població de l’illa. En un missatge publicat aquest 15 de juny amb el títol ‘Pelegrins d’esperança’ i coincidint amb la Santíssima Trinitat, els prelats van més enllà de la reflexió espiritual i s’endinsen en les dures circumstàncies que viu la població, establint un pont entre la fe cristiana i la necessitat de transformació.
En el text, els bisbes fan una crida al “concurs i la responsabilitat de tots els fills d’aquesta terra, sense exclusions ni respostes preconcebudes o ideològiques”, valorant la “diversitat de punts de vista” com a riquesa per a la pàtria. “Cal bastir ponts i treballar per un ambient d’autèntica pau que exigeix una sincera voluntat de diàleg, animada pel desig de trobar-se més que de confrontar-se”, diuen, citant idees del papa Francesc.
Afirmen que la realitat demana “no quedar-se únicament en les anàlisis”, sinó que “exigeix canviar el rumb d’aquesta situació”. En aquest punt, assenyalen que el reclam és “fonamentalment per aquells que tenen responsabilitats més altes a l’hora de prendre decisions per al bé de la nació”. Així, demanen crear un clima “sense pressions ni condicionaments interns i externs” per a portar endavant “els canvis estructurals, socials, econòmics i polítics que Cuba necessita”.
“No tinguem por d’emprendre nous camins”
Reiteren que “Jesucrist Ressuscitat és la font de la veritable esperança cristiana”, però emfatitzen que és “desitjable, legítim, digne de l’home, que tot ésser humà pugui viure i treballar en pau, realitzar els seus somnis… progressar integralment”.
Els bisbes de l’illa caribenya esmenten explícitament els pobres, ancians abandonats, persones al carrer, els qui busquen menjar en les escombraries, pares angoixats pel futur dels seus fills, persones sumides en addiccions i els qui “no senten que poden expressar lliurement les seves conviccions”.
“Amb desesperança i sense alegria no hi ha futur per a cap poble”, adverteixen els prelats, que renoven la seva crida a intensificar l’oració per Cuba i animen “no tenir por d’emprendre nous camins” i a “deixar a un costat resistències, desconfiances i temors”.
En una nota afegida, la mateixa Conferència de Bisbes Catòlics de Cuba recorda que el document, signat a l’Havana, “ressona com una veu profètica que articula el malestar i la urgència sentida per amplis sectors de la societat cubana”. “Connectar l’esperança cristiana del Jubileu amb la invitació al diàleg i la transformació, posiciona a l’Església com un actor rellevant en el cridat a construir un futur per a l’illa”, apunta l’episcopat cubà, que considera aquest missatge com una “referència per a entendre el moment que viu Cuba i les vies que, segons els seus pastors, podrien conduir a la renovació de l’esperança col·lectiva”.
